La primera universitària: Maria Elena Maseras i Ribera (1853-1905)

Narradora: Àngela García.
Descarregar en pdf

No sabem si Maria Elena Maseras i Ribera va ser conscient en el seu moment de la revolució que estava a punt de portar a terme per fer una cosa que avui dia moltes dones fan sense adonar-se que en altres temps va ser excepcional. Estem parlant de poder anar a la universitat, d’estudiar una carrera per elecció, de ser-ne després una professional. Aquesta va ser la gran fita d’una dona, la primera universitària, que va obrir el camí a totes aquelles que avui entren i surten de les aules amb la mateixa naturalitat amb què respiren.

Maria Elena Maseras i Ribera. La dona que vull evocar va viure entre 1853 i 1905. Com és obvi no l’he conegut personalment, però sí que algunes semblances entre totes dues han fet que ara la pugui estar recordant. Ella va passar per la Universitat de Barcelona; jo encara hi sóc estudiant. Ella es va voler dedicar a una especialitat principalment masculina durant la seva època: la medicina; jo també ho faig ara però en una altra branca de la ciència: la física. Era dona en un món d’homes; en certa manera i malgrat tots els avenços assolits, les dones que entrem en el món de la ciència avui dia també ho som.

Però hi ha una diferència essencial entre totes dues que fa que valgui la pena recordar-la cent dos anys després de la seva mort. Va ser la primera dona que va entrar a estudiar a la universitat. Fins fa cent trenta-cinc anys, no es coneixien els problemes actuals sobre la distinció de gènere del mot estudiant. Era inexistent la polèmica, ja que generalitzar amb estudiants l’alumnat d’una universitat era rigorosament cert. Aquell era un terreny destinat exclusivament als homes, i no és que les dones hi tinguessin prohibida l’entrada, sinó que senzillament no era concebible que fossin allà. Si ens remuntem més anys enrere ens trobem amb aberracions tals com que estava prohibit «per decret» que cap dona exercís la medicina i que per fer-ho necessitaven autorització expressa del mateix rei. Però aquesta època ja l’havíem superat.

Maria Elena Maseras va trobar-se amb aules plenes d’homes que l’admiraven per haver estat la primera dona a trepitjar-les, però també amb una institució que va trigar més de tres anys (sense cap motiu aparent, a banda del que tots tenim al cap) a concedir-li el permís per poder fer el darrer examen de la llicenciatura. Finalment, però, ho va aconseguir. El 25 d’octubre de 1882 va treure un excel·lent en el seu últim examen (havia sol·licitat fer-lo l’1 de juny de 1879), s’acabava de llicenciar la primera metgessa de Catalunya. Però no va exercir mai, desanimada per l’experiència que havia passat. Va optar per dedicar-se a l’ensenyament, al qual va dedicar tota la seva vida. Primer a Vilanova i la Geltrú i més tard a Maó, on va viure fins que va morir el 1905.

Afortunadament aquesta és la primera d’una llarga sèrie de llicenciades en medicina i en tantes altres ciències naturals, socials, especialitats en humanitats o en lletres, en què ens podem llicenciar avui dia. Llicenciades que ja no mereixen ser recordades de manera especial per haver estat pioneres a l’hora d’estudiar una determinada matèria, sinó per ser-ho en algun camp d’investigació o de les especialitats a què es dediquen.